Cara nord del Serrera (2912m), big mountain al poder

Una baixada molt canyera, en un territori 100% salvatge i inexplorat

Passat el refu de Sorteny, per la canaleta que accedeix a la Cebollera

Després del gran descobriment d'en Dani i en Bernat, amb l'amic Pär, que precisament el vaig conèixer aquest mateix any a Andorra fent skimo a la Vall de Ransol, ens decidim a buscar una matinal semi exprés per la zona d'Andorra. Ja fa dies que el sol apreta i a plogut a cotes baixes, de manera que tenim clar que la clau de l'èxit és matinar molt i buscar una cara nord que pugui presentar bones condicions. A quarts de vuit arrenquem del pàrquing de Sorteny direcció al refu. D'entrada, ni rastre de neu, sembla que ens ocarà portajar una bona estona.Conforma anem avançant, trobem les primeres clapes a la pista, però els dos intents de foquejar queden frustrats per la no continuïtat de la neu. Arribats al refu, encara hem de caminar uns 100m més fins a poder calçar els esquís. Optem per pujar el Coll de la Cebollera, baixar per darrera a territori francès i mirar la cara nord des d'abaix, per assegurar que hi hagi línia possible i que les condicions siguin interessants. Amb poca estona ens plantem al coll, crestegem una mica i iniciem un curt descens de 3 girs i una diagonal que ens deixa a la part final de la cara nord.

Vistes de la nord des del Coll de la cebollera

Sembla que tindrem sort, hi ha un parell de línies factibles des del cim i el temps acompanya, tot i que no podem perdre ni un minut, doncs hi ha uns núvols apropant-se pel cantó francès que no fan massa gràcia. Ens enfundem els crampons, carreguem esquís a l'esquena i gas amunt, directes cap al cim amb més de 200 metres per endavant. La pujada és molt exposada, 45-50 graus mantinguts, que permeten avançar molt ràpidament però per contra, no perdonen cap error. Hem triat la línia més estètica possible, amb un parell de trams entre roques combinat amb dues zones amples amb girs fàcils. Amb una hora i poc ens presentem al cim, carregats d'energia i amb un somriure d'orella a orella. Òbviament, la gent que ens veu pujar al·lucina, ja que és una cara que habitualment no es fa, ni de pujada ni  molt menys de baixada. M'atreviria a dir que el nostre descens deu ser dels pocs que a viscut la cara nord del Serrera.

En Pär tastant l'entrada de la nord ... steep steep!

En Pär camí del cim...neu dureta

Gaudim de l'espectacular panoràmica i fem temps perquè el sol estovi una mica la primera capa del descens, ja que hi ha trams com l'entrada i alguna zona central que estàven realment durs, molt condicionats pel vent i els canvis de temperatura. Casualitats de la vida, al cim coincidim amb dues parelles bagenques d'Avinyó, que ens fan més familiar l'estància amb els quals compartim una bona estona.

Arribat al cimde la Serrera des de la nord

Controlant la línia de baixada a la nord

No esperem massa més, mengem una mica, hidratem cos i ment i calçem esquí buscant una de les dues úniques entrades que permet el descens. Molt exposada, estreta i extrema com ens agrada, és el preludi d'una baixada que pot ser èpica. Neu dureta que fa pencar els cantells dels esquís i que ens posa a prova de cames. un cop superat, gaudim de girs amples amb neu canviant però que es deixa fer, i trobem les dos passos estrets aviat. Aquí la neu és més complicada, però la sensació que brinda la línia s'ho val. Finalment, busquem una escapatòria entre roques a la part de baix, la qual no tenim controlada perquè hem arrencat una mica més amunt la pujada. La trobem i de regal el premi final. Neu pols fins a l'esplanada final. Descens orgàsmic amb final feliç, que ens permet aixecar una mica de polseta. Ara només ens queda girar-nos i assaborir visualment la gran línia que ens ha donat el Serrera.

Observant la cara nord des del Coll de la Cebollera

El retorn és desfent la ruta d'aproximació, enfilant-nos al Coll de la Cebollera amb pells de foca i tirant-nos per la ruta d'ascens fins al refu de Sorteny. Neu primavera que es deixa fer, molt disfrutona, que es converteix en més pesada els trams de sol. Precisament en Pär, que baixava a tota castanya, comprova el canvi de neu en un punt de la baixada. Surt disparat i quan arribo jo, vaig resseguint el rastre que ha deixat: esquís pals i ulleres tot escampat i ell desplomat al mig de la pala. Contusions importants al genoll, cervicals, espatlla i cap. Un bon ensurt que li costa déu i ajuda de tornar al cotxe.
Fianalment, arribem a la pista i caminant xinu xanu ens plantem al cotxe abans de les 14:00.
Una altre gran jornada descobrint territori amagat amb freeride extreme del bo. Big mountain paradisse!

Brutal línia de baixada a la nord del Serrera!