Darrer dia pel Kyrgyztan, intentant descobrir racons interessants a Osh
Ens despertem tard aprofitant les comoditats que ens han donat a l’hotel
i que fa dies que no tenim el plaer de gaudir. Abans de les 9:00 ens trobem al
menjador. Quin tiberi, hi ha “self service” i tota una paret plena de menjar.
Ens posem les botes ràpidament! Truita de formatge amb trossos de carn, creps,
raïm, pa amb mantega i sucre, croissants, dolços típics, ... Tinc clar que cal
agafar forces, ens passarem el dia voltant per la ciutat sota un clima més
propi del desert que d’aquí.
Em faig un entrepà de formatge per mig matí i sortim de passeig per Osh,
això sí, sense masses esperances de trobar llocs d’interès. La primera parada
és obligada a una casa de canvi per aconseguir alguns “soms” (moneda Kyrgyz). A
un banc, és on ens paguen millor els euros, i no ens ho pensem. Seguim el tour
direcció al Market, el travessem de punta a punta i en Marcos ens diu que
aquest no és el bo. Que ell va estar amb un de molt més gran. Després de
caminar una bona estona, ens situem i trobem el gran Bazar, a la part baixa del
poble, just al costat del riu. La calor, comença a ser considerable i el cansament
de voltar per aquella ciutat tant monòtona i poc atractiva, és esgotador.
Acabem recorrent el Bazar d’anada i tornada, total per veure el mateix i acabar
comprant teles amb serigrafies Kyrgyz per fer mantes, nòrdics o coixineres. Ens
parem en un restaurant molt acollidor a tocar del riu, que és dels pocs llocs
que s’hi està bé. L’encert en la carn d’ahir, ens fa repetir proposta. Aquí,
els sticks de carn, són més grossos. Realment el gust de la carn és molt bo.
 |
Red Bull a la Kyrgyz, que no faltin ales al Kyrgyztan! |
 |
En ple bazar: un caos estressant que semblava no tenir fi |
 |
Més trinxat en un dia de passeig que en 23 d'expedició! |
 |
La canalla d'Osh en un parc aquàtic molt natural ... la riera! |
Apalancats i amb l’hora tonta, som incapaços de moure’ns per anar a pair
el dinar. El sol de l’altre banda del
riu i la sensació que ja no ens queda res més per veure també hi ajuden. Finalment, sota una sol aplastant i una calor tremenda, decidim arrencar sense un rumb clar. Les ganes ens volen dur a la muntanya sagrada de darrere, la Sulaim Too, però amb el "tanu" que cau, la millor opció serà descansar una estona a l'hotel tot esperant que el dia caigui i la temperatura sigui més agradable. De camí un gelat és la millor cura per aquesta calor, i de passada unes galetes per al viatge de demà.
 |
Vistes de la muntanya sagrada Sulaim Too des de l'últim carrer d'Osh |
Dit i fet, retornem a l'hotel i no podem evitar fer una baicaina que esdevé un plaer total. Ens desvetllem tard i sembla que la posta de sol ja és un fet, de manera que no serem a temps d'arribar a la muntanya sagrada. Intentem arribar-hi el més a prop possible per almenys fer alguna foto, i aprofitant que el restaurant al qual volem sopar (per recomenació d'en Marcos) queda als peus d'aquesta. Missió complerta, podem veure les darreres llums del dia reflexades a la Sulaim Too des de ben a prop. Seguidament ens desplaçem a uns metres més avall en busca del restaurant escollit. És un lloc curiòs amb un pati exterior ple de taules amb bancs de gronxador i una cabanya que s'hi accedeix amb una escala. Amb una ambientació tipu selva, música i carregat de gent, ràpidament intuïm que és un dels llocs típics per als turistes.
Pizza de formatge, sticks de carn, patates fregides i unes copes de gelat de postres ... segurament sobre accés de menjar!
 |
Regalant-nos un bon sopar de despedida. La pinya colada va sobrar ... |
Després d'un més que complet sopar, aprofito el camí de tornada a l'hotel per fer baixar el menjar i estirar les cames. En Marcos i en Dani decideixen tirar de taxi ... molt senyors! És molt tard, sobretot tenint en compte que a les 2:45am ens passarà a buscar el taxi per deixar-nos a l'aeroport. Són les 00:00 passades quan ens posem al llit intentant descansar una estona. Les maletes ja estan a punt. És fàcil entrar en son, tt i que un malestar a dins em té preocupat. La pinya colada del sopar pot ser-ne la culpable. L'alcohol i jo no som especialment amics, de fet, som pols oposats i mai ens hem portat bé.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada