Pica Roja (2903m) amb esquís per la cara NE

L’aventura de la Pica Roja a l'estil alpí i amb la via d'áccés més llarga possible

2000m+, 17 km, 12h, una jornada èpica de sol a sol

Culminació de la Pica Roja (2903m) des del pàrquing d'Arcalís, passant pel Port du Rat, baixant cap a la Vall de Solcèn i enfilant cap al Port de Boet. Ascens al cim per l'aresta i descens per la cara NE, passant pels estanys de Socarana i de Medacorba, per remontar altre vegda cap a la Vall de Solcèn, pujar el Port du Rat i fer el darrer descens fins al pàrquing.

Línia de baixada a la cara NE de la Pica Roja

Sortim de Manresa amb la idea d’encadenar algun pic en el pas fronterer de les tres nacions (Andorra, França i Catalunya). A les 8:00 tocades, arrenquem del pàrquing de l’estació d’Ordino direcció al Port du Rat. En un primer terme, l’activitat està encarada a fer una circular entre els pic Medacorba (2905m), Angonella (2815m) i Cataperdis (2806m). No obstant, una escapada llampec fins la Pica Roja, seria molt llaminer però al mateix temps agoserat, tant per la distància com pel desnivell. A més, la primavera ha fet destrosses i baixar fins a la Vall de Solcèn amb els esquís posat és tota una aventura. El dia aguanta amb una finestra que envolta tots els cims que tenim en ment. Descendim com podem fins a baix el riu que porta a la presa de Solcèn, i allà decidim que si ens posem les piles, la Pica Roja no queda tan lluny. Ens marquem una línia de pujada i una possible de baixada. 

             

             Camí del Port de Boet, els Xavis apretant dents

Controlant l'activitat del dia, amb el cim ennuvolat

La primavera fent acte de presència a les valls

La pujada fins el Port de Boet, és un espectacle, en el llac de Medacorba desfent-se i la impressionant paret nord d’aquest mateix cim ens roben el cor. El dia va aguantant, però el sol resta amagat en els núvols alts que s’apoderen del cel. Un cop al coll, sembla que anem un pèl tard, i el cim s’intueix a la dreta, amb un recobriment de núvols en la seva part alta. En Marc i jo (Uri) decidim que estem be de forces i que provarem sort fins on arribem. Els Xavis, ens esperen al coll. No les tenim totes, ja que per Vall Ferrera s’aproximen núvols de mala aparença i si ens enganxen aquí som pell. Estem a hores, quilòmetres i moltes forces del cotxe. Decidim fer el primer llom per darrera la Pica, per veure l’aresta final, les condicions i prendre la decisió final. Calcem grampons i cap amunt. La pujada es fa depressa, i només uns 300 metres ens separen del cim. Però quan som dalt del llom, veiem que el cim segueix estan a  més d’una hora, i que el terreny tècnic i escarpat, ple de cornises i arestes, és perillós. Els núvol, però, es mantenen a les muntanyes del fons, a la zona de Certascan i decidim tirar una mica més amunt. Amb la tonteria anem veient totes les canals amb orientació NE que baixen de l’aresta final i com que sembla que cada cop pinten més bé, decidim fer un esprint final i coronar la Pica Roja, jugant-nos-la molt. De dalt, surt un corredor d’esquerres perfecte, amb uan entrada perfecte entre rocs, que posteriorment s’obre i s’acaba encara més a l’esquerra amb un pas mol estret i exposat, que manté la neu justa per passar amb esquís,. Després de baixar a mirar-la, decidim que serà la nostra. I dit i fet, amb una nevada de més de 20 cm del dia anterior, iniciem un descens espectacular, vigilant pequè la neu nova no ha cohesionat i baixa tot avall. Pura adrenalina durant uns 200 metres, que tindrem temps de pair en el retorn. Ens espera una pallissa impressionant, passant per l’Estany de Socarana, el de Medacorba i baixant a la pista de Solcèn. Allà ens traiem els esquís i portegem 600 metres fins dalt al Port du Rat. Eterns, durs, esgotadors, ho donem tot, perquè el temps no se’ns tiri a sobre, però ens enganxa tempesta de tots tipus: neu, diluvi, pedra, aiguaneu, ... Arribem al Port amb les forces justes per descendir fins el cotxe, plegar trastos i gas avall que ja són les 9 de la nit. Apurant com sempre i triomfant com, mai, hem descobert un entorn salvatge ple de zones idíl·liques que donen molt bon joc i descensos freeride extrem com ens agrada.

Arribant a l'aresta final 

Aresta d'accés a la Pica Roja, que separa Solcèn de Vall Ferrera

Pujan per Vall Ferrera direcció a l'aresta final 

0 errors possibles en plena aresta

Aquí teniu el vídeo:
Cara NE de la Pica Roja amb esquís
Aquí teniu el track:

Track de la cara NE de la Pica Roja amb esquís

Cara nord del Mont Perdut (3355m), a l'estil alpí. +2300m non-stop

NORD DEL PERDUT NON-STOP
Era un dels grans projectes de la temporada i semblava que teníem una bona oportunitat.
Dissabte a les 17:00 decidim que ens aventurem a fer l'intent a la cara nord del Mont Perdut amb estil alpí, d'una tirada (non-stop)! Pot ser molt salvatge, però la motivació ens guanya! Carreguem la ruta del pàrquing de Pineta fins el Balcó al GPS, ja que tocarà fer-la de nit i anem més perduts que el yeti a Sitges. Pleguem de treballar a les 21:30, un parell d'horetes per sopar i descansar i a les 00:45 gas direcció Bielsa. A tocar de les 4:00 carreguem trastos, calcem arnesos, fem repàs del més imprescindible i decidim el jalu i el beure que ens caldrà. Ni rastre de neu ... avançem fins reconèixer el track del GPS i seguim pel mig del bosc, fent drecera entre arbres i camp a través quan es pot. Sota un cel estrellat, es comença a intuir la gran paret que dóna accés al Bacó de Pineta, amb les franges de neu reflectint un color brutal. La temperatura és prou bona i deixem la pista per encarar les primeres clapes gelades amb força pendent. Trobem dues mosses molt trempades que s'han passat el camí de llarg i les guiem, més tard són elles les que ens porten a nosaltres per la ruta bona. El dia sembla que s'aixeca i guanyem alçada entre roques i herves d'una manera descarada. Apareix la primera morrena de gel i calçem grampons, però de seguida els treiem per sobrepassar un tram dret de roques que ens deixa a la darrera llengua de neu fins al Balcó. El sol comença a brillar i anem on time, però tampoc ens podem encantar, sembla que avui apretarà de valent i encara ens queda més de la meitat de desnivell. Finalment, amb un últim alè, treiem el cap al Balcó de Pineta. De cop, s'alça una obra d'art de la mare naturalesa davant nostra, la magestuosa cara nord ens dóna la benvinguda i ens guinya l'ull. L'esplanada del Balcó, regelada i amb un clima més aviat d'Alps, és un contrast brutal amb l'entorn ferèstec del qual hem arrencat fa unes hores. Sembla que les màquines estan engrassades i hem anat a pas de guineu excitada. Som a 2505m, tan sols portem 3:30 des des que hem arrencat i ara comença la festa.

Camí del Balcó amb l'Alba

Les parets del Balcó sota les estrelles

Observem un altre grup que ja és a mitja paret, i això ens permetrà no haver d'obrir traça en el primer corredor, que s'intueix en una diagonal just a l'esquerra del serac. Perquè no sigui dit que no hem fet ús de les pells, creuem tot el Balcó fins a peu de corredor foquejant, fet que ens permet descarregar cames. El corredor és immens, perfecte, i sembla que no tingui fi. El serac del costat imapcta, sobretot perquè no és gaire comú trobar-ne al Piri. Enfilem corredor amunt i ens plantem al llom del mig, punt en el que la majoria de gent travessa per agafar un corredor que va de dret al cim. Nosaltres no, tirem recte amunt per agafar un petit però molt empinat corredor, que queda a l'esquerra del cim. Aquí comença la sopresa més gran. Hem d'obrir traça perquè sembla que no hi ha més malalts que busquin adrenalina sobre els esquís i trobem un paquet de casi mig metre de neu pols que ens està esperant! Una salvatjada! La pujada es fa duríssima, però la polseta que ens espera en el descens s'ho val. La part final de corredor es transfroma en una espècie de diedre amb terreny mixte d'escalada. Tècnic, però que superem sense posar material (tot i que hauria estat més sensat), i de cop ja som a la carena final camí del Perdut. Foquegem fins dalt i un cop coronat, una altre sorpresa... família bagenca culminant el cim! Festa grossa, abraçades i buena onda!

Cara nord del Perdut des del Balcó de Pineta

Línia de pujada i baxada a la cara nord del Mont Perdut

Descendim fins a l'entrada del primer corredor i començem a plantejar quina serà la millor manera d'entrar-lo fins a la repisa de neu. El ràpel està cantat i ens haurem de buscar la vida perquè no hi ha res preparat. Provem de fer una reunió amb una bossa de plàstic i una baga, però la neu és massa pols i no compacta. Finalment en Dani dissenya un bolet casolanu perfecte que sembla molt de fiar. Per si fallés, el reforçem amb una baga que està anclada a un merlet. A més, utilitzem el piolet com a tercer punt d'anclatge per maximitzar la seguretat del primer. El ràpel és un èxit i de cop ens plantem al replà. Calçem esquís i gas avall...però ups, neu dureta i el tram final és rocós i sense sortida....no problem! Toca volar!
Deixem el primer corredor i arriba la tan anciada polseta...es desferma la bogeria i ens deixem portar veient com la neu s'aixeca i va baixant la purga al nostre costat! Quina triumfada!
Passada la pala central, busquem el segon corredor per provar sort i fer una baixada de traca i mocador. La neu està canviant, però el subidón de veure paret de roca a banda i banda, tres metres d'amplada i una baixada de 50 graus que sembla no acabar ens posa a 100! No hi ha caiguda possible, i arribem baix amb les cames bullint! Impressionant, quines condicions més bones! Remuntem fins el Balcó i ens tirem per la primera llengua que ja ha transformat i és una cremeta molt divertida. A baix, les clapes de neu han convertit la paret en un laberint en el qual has de buscar la millor opció per començar a carregar esquís el més avall possible. No obstant, la neu acaba aviat i ens espera més d'una hora de porteig entre un bosc brutal, però a la vegada etern que ens destrossa les cames.
Finalment 13 hores amb 4688m de desnivell acumulat i una baixada privilegiada al Pirineu! Gas i xampany i a buscar la següent! Snow party is not over!
Aquí teniu el vídeo:
Video de la cara nord del Mont Perdut amb esquís
Aquí teniu el track:
Track de l'activitat Pineta-Mont Perdut-Pineta

Part mixte del ràpel

Entrada del ràpel amb el bolet, el merlet i el piolo

Descens del primer corredor

Descens del segon corredor. To fall is not allowed!

Polseta juganera en el descens! POW POW*

Aneto (3404m) pel corredor Estasen. Esquí extrem a la Big Mountain!

Com pujar l'Aneto per la ruta més llarga possible? Llanos del Hospital-Portillons-Corones-Estasen- Pic Aneto

Després de la pernoctació al aparcament de Llanos del Hospital, ens disposem a emprendre el camí cap al pic de l’Aneto. (Ja fa estona queveiem passar gent i nosaltres anem una mica tard) Als pocs minuts de començar el camí ens trobem amb en Martí. Ara ja hi som tots: Uri, Marc, Xavi, Eloi, Ricard, Martí i jo (Xevi).

Hotel 5* a Llanos del Hospital ...4hores i a punt per la festa!

Arribem al Refugi de la Renclusa, fem una petita parada i ens disposem a continuar cap al Coll del Portilló. A gairebé mitja pujada el Xavi s’adona que no té l’ARVA i diu que l’hi ha d’haver caigut a la Renclusa. Així que torna cap a baix a buscar-la però no la troba, algú l’ha d’haver agafat!!! L’esperem i ens torna a atrapar, però és molt tard i ens hem d’afanyar. Ell necessita un descans, així que decideix que la millor opció és una retirada a temps.

Els altres continuem per el Coll del Portilló i travessem la glacera, sembla que som dels últims grups i el sol pica fort. Tot i així, quan arribem al Coll de Corones veiem una cua impressionant al Pas de Mahoma i decidim agafar l’altra opció que teníem planejada, atacar el pic de l’Aneto pel corredor Estasen (45-55¢). Ens calcem els grampons i passem el Coll de Corones fins al peu de l’Estasen.

Al fons el Pas dels Portillons i de camí en Xevi reccorent la glaçera de l'Aneto

Ens disposem a pujar el corredor amb el piolet a la mà i assegurant els passos anem pujant. Podem pujar tot el corredor seguint la neu que està bastant gelada excepte alguns punts on està canviant.

Tram final de corredor Estasen, tibant de les últimes forces

Arribem al capdamunt i sembla que encara ens queda una grimpada fins al cim, i els núvols que ens havien respectat gairebé tot el dia se’ns tiren al damunt. Finalment, arribem al cim tot ennuvolat i desgrimpem fins al corredor on havíem deixat els esquís.

Després de la grimpada final en mixte, l'aresta fins el cim és molt autèntica

Welcome to the summit: Aneto Peak!

 Ens calcem els esquís i l’Uri és el primer a tastar el pendent del corredor. Primer superem un petit obstacle de roques i amb precaució descendim la canal amb el piolet a la mà. La major part està gelada però algun petit tram ens permet gaudir de la baixada. Refem el camí fins al Coll de Corones i ens disposem a baixar pels Aigualluts. Ens espera un gran desnivell però el sol i la posterior humitat que han portat els núvols han transformat una gruixuda capa de neu que amb forts pendents podria ser perillosa. Tot i això, no trobem cap sorpresa però anem amb precaució ja que la visibilitat és escassa.

Entrada al corrdeor Estasen en condicions molt punkys!

 Arribem al final del descens però encara ens queda un llarg camí fins a Llanos del Hospital. Tot xerrant recorrem el fons de la vall però no sembla acabar-se mai. Després de 2100m positius ja tenim ganes d’arribar al cotxe i el pla final se’ns fa llarguíssim. Finalment arribem i retrobem al Xavi impacient, ja són les 8 de la tarda! Més de tretze hores, 23km i més de 2000m+ ... una salvatjada improvisada sobre la marxa! Big mountain forever*

Video de l'activitat a l'Aneto

Track de l'activitat a l'Aneto

Descens de Corones cap Aigüelluts entre la boira i amb un sol insistent de fons