L’aventura de la Pica Roja a l'estil alpí i amb la via d'áccés més llarga possible
2000m+, 17 km, 12h, una jornada èpica de sol a sol
Culminació de la Pica Roja (2903m) des del
pàrquing d'Arcalís, passant pel Port du Rat, baixant cap a la Vall de Solcèn i
enfilant cap al Port de Boet. Ascens al cim per l'aresta i descens per la cara
NE, passant pels estanys de Socarana i de Medacorba, per remontar altre vegda
cap a la Vall de Solcèn, pujar el Port du Rat i fer el darrer descens fins al pàrquing.
 |
| Línia de baixada a la cara NE de la Pica Roja |
Sortim de Manresa amb la idea d’encadenar
algun pic en el pas fronterer de les tres nacions (Andorra, França i
Catalunya). A les 8:00 tocades, arrenquem del pàrquing de l’estació d’Ordino
direcció al Port du Rat. En un primer terme, l’activitat està encarada a fer una
circular entre els pic Medacorba (2905m), Angonella (2815m) i Cataperdis
(2806m). No obstant, una escapada llampec fins la Pica Roja, seria molt
llaminer però al mateix temps agoserat, tant per la distància com pel
desnivell. A més, la primavera ha fet destrosses i baixar fins a la Vall de
Solcèn amb els esquís posat és tota una aventura. El dia aguanta amb una
finestra que envolta tots els cims que tenim en ment. Descendim com podem fins
a baix el riu que porta a la presa de Solcèn, i allà decidim que si ens posem
les piles, la Pica Roja no queda tan lluny. Ens marquem una línia de pujada i
una possible de baixada.
 |
Camí del Port de Boet, els Xavis apretant dents
|
 |
| Controlant l'activitat del dia, amb el cim ennuvolat |
 |
La primavera fent acte de presència a les valls
La
pujada fins el Port de Boet, és un espectacle, en el llac de Medacorba
desfent-se i la impressionant paret nord d’aquest mateix cim ens roben el cor.
El dia va aguantant, però el sol resta amagat en els núvols alts que s’apoderen
del cel. Un cop al coll, sembla que anem un pèl tard, i el cim s’intueix a la
dreta, amb un recobriment de núvols en la seva part alta. En Marc i jo (Uri)
decidim que estem be de forces i que provarem sort fins on arribem. Els Xavis,
ens esperen al coll. No les tenim totes, ja que per Vall Ferrera s’aproximen
núvols de mala aparença i si ens enganxen aquí som pell. Estem a hores,
quilòmetres i moltes forces del cotxe. Decidim fer el primer llom per darrera
la Pica, per veure l’aresta final, les condicions i prendre la decisió final.
Calcem grampons i cap amunt. La pujada es fa depressa, i només uns 300 metres
ens separen del cim. Però quan som dalt del llom, veiem que el cim segueix
estan a més d’una hora, i que el terreny
tècnic i escarpat, ple de cornises i arestes, és perillós. Els núvol, però, es
mantenen a les muntanyes del fons, a la zona de Certascan i decidim tirar una
mica més amunt. Amb la tonteria anem veient totes les canals amb orientació NE
que baixen de l’aresta final i com que sembla que cada cop pinten més bé,
decidim fer un esprint final i coronar la Pica Roja, jugant-nos-la molt. De
dalt, surt un corredor d’esquerres perfecte, amb uan entrada perfecte entre
rocs, que posteriorment s’obre i s’acaba encara més a l’esquerra amb un pas mol
estret i exposat, que manté la neu justa per passar amb esquís,. Després de
baixar a mirar-la, decidim que serà la nostra. I dit i fet, amb una nevada de
més de 20 cm del dia anterior, iniciem un descens espectacular, vigilant pequè
la neu nova no ha cohesionat i baixa tot avall. Pura adrenalina durant uns 200
metres, que tindrem temps de pair en el retorn. Ens espera una pallissa
impressionant, passant per l’Estany de Socarana, el de Medacorba i baixant a la
pista de Solcèn. Allà ens traiem els esquís i portegem 600 metres fins dalt al
Port du Rat. Eterns, durs, esgotadors, ho donem tot, perquè el temps no se’ns
tiri a sobre, però ens enganxa tempesta de tots tipus: neu, diluvi, pedra,
aiguaneu, ... Arribem al Port amb les forces justes per descendir fins el
cotxe, plegar trastos i gas avall que ja són les 9 de la nit. Apurant com
sempre i triomfant com, mai, hem descobert un entorn salvatge ple de zones
idíl·liques que donen molt bon joc i descensos freeride extrem com ens agrada.
|
 |
| Arribant a l'aresta final |
 |
| Aresta d'accés a la Pica Roja, que separa Solcèn de Vall Ferrera |
 |
| Pujan per Vall Ferrera direcció a l'aresta final |
 |
| 0 errors possibles en plena aresta |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada