Ski touring expedition trip: on the way to Lenin Peak North Face: Corredor nord de la Maladeta Oriental (3312m) amb esquís. First descent ever done?

180m, amb un ressalt obligat de 75°/IV+ i segueix amb 45-50° mantinguts. Freeride extreme. Pure Backcountry!

Línia a la Cara Nord del la Maladeta Oriental. Molt crazy!

Resignats a posar el punt i final a la temporada de skimo al Pirineu, decidim jugar-nos-la i buscar els últims racons de neu. Sembla que cap a la zona de Benasque encara podem trobar activitats interessants per fer unes quantes esses, i portem en ment dues grans baixades: el Pic d'Alba i la zona de les Maladetes. Dit i fet, a les 04:45am en Xevi, el Cardi i jo (Uri) arrenquem de Manresa rumb a Llanos del Hospital, i en tres horetes ens plantem a la Besurta! Com uns "pepes" sortim amb bambes i material a l'esquena fins a la pala de sota la Renclusa, on trobem neu continuada. Finalment, sembla que per condicions i motivació pròpia, la Maladeta Oriental és l'escollida. Amb dues hores ens plantem al replà dels Portillons i amb una més ja som a la base de la Maladeta, observant el riu de gent que desfila per la rimaya amunt i avall. Però la nostra mirada apunta cap un altre costat: descobrim un fil de neu que connecta la cara nord amb un coll a l'esquerra del cim. El cor s'accelera, els pèls de punta, la sang bull i l'adrenalina comença a fer efecte. Tenim la traça fet d'un grup de dos que se'ns ha avançat, però que no sembla que es disposin a baixar-la. Massa agoserada? Una línia sense error possible, amb trams molt exposats i un embut final de 75°/IV+ que ens posa a 100! Només per pujar-lo necessitem dos piolets, ja que és tot gel i sino resulta impossible.

Superant el ressalt de 75°/IV+ que després caldrà saltar

Un cop superat, la pujada segueix pronunciada, però més calmada, amb una curva de dretes molt exposada i el darrer alé que és una pujada molt dreta i estètica fins el coll. Torres de roca a banda i banda, trams amb congesta de neu que separen el corredor de la resta de cara nord fins la rimaya. Un pati espectacular que vol guerra! Aaaa i el millor, neu pols tot obert! Condicions òptimes, a nevat mig metre de neu i no ha ventat gens ni mica. L'única preocupació és el temps, sembla que es pot tapar en qualsevol moment i això ens pot posar en perill en el descens. Sense referències, som pell allà dins.Un cop el coll deixem trastos i enfilem el cim per darrera, amb unes grans vistes de la Salenques i l'Aneto. Un tram exposat, que afrontem amb seguretat i moltes precaucions. Un cop al cim, es consumen els nostres presagis, i es tapa de cop, estem en una zona de ningú, amb visiblitat al nostre voltant, però no a llarga distància, així que el millor que podem fer és fer quatre fotos i tornar cap al coll per esperar una finestra.

En Xevi i en Cardi superant el ressalt al més pu estil alpí

En Cardi encarant el tram final fins el coll...neu pow pow

Entrada al corredor, cobert per la boira

Desfem la pujada amb piolet i crampons, un pèl delicat tot plegat per anar sense corda. Arribats al coll calçem esquís i estudiem la baixada, tot esperant que s'obri. Tenim una entrada estreta per dalt i una altre amb una roca sortint just per on hem pujat. L'entrada més agoserada és una roca semi coberta de neu que separa les dues entrades evidents. S'ha de volar un metre i picu per accedir a la canal, molt canyera.

Entrada al corredor pel costat estret des de la roca

Després d'esperar més de mitja hora la prehuada finestra, desistim i a la que veiem una mica de visibilitat ens la jugeuem, jo entro volant la roca i en Xevi i en Cardi tiren pel pas estret de baix. Sembla que tindrem festa grossa! Neu en condicions excel·lents i una baixada d'insomni. Els primers girs són espectaculars, aixecant pols i surfejant a molta velocitat, però el tram del mig ens crida l'alto! Apareixen els primers rocs i trams que ens obliguen a girs impossibles. La neu es posa més delicada i baixa tot avall. Encarem els darrers passos fins l'embut de 75°. Fins ara hem pogut veure bé el relleu, però ara la cosa canvia. L'embut no dóna altre alternativa que volar entre 1 i 2 metres entre roques i gel, amb una recepció insegura que es perd amb la boira. A més l'embranzida, de la sortideta és propensa al descontrol. Un pas en fals pot ser fatal. En cardi decideix provar sort i ho veu clar.... i planxa la volada, aguantant molt bé la recepció. En Xevi també li fot gas i recepciona perfecte. Després de molt mirar-m'ho, entro bé, però no tinc en compte que els esquí de telemark no permeten segons quina recepció i me'n vaig una mica enrera, el que em propulsa endavant un cop a terra i faig la croqueta uns metres avall. Sort que la neu és cotó fluix i entra bé una revolcada!

Cim de la Maladeta Oriental

Ara ja només ens queda disfrutar de la neu fins a la Renclusa, com sempre som els darrers de tancar les ports de la muntanya, i aprofitem per saltar algunes roques i buscar raconets per posar emoció a la baixada. Passem d'una neu pols espectacular al corredor, a una neu cola que exigeix moltes cames per equiar-la.

Arribats al refu, descendim el darrer tram i calçem les bambes fins el cotxe. Una altre d'aquelles jornades èpiques sorgida del no res! Primer descens amb esquís del corredor nord de la Maladeta? De moment sembla que sí! Quin luxe! Gas i xampanypowder!