Com pujar l'Aneto per la ruta més llarga possible? Llanos del Hospital-Portillons-Corones-Estasen- Pic Aneto
Després de la pernoctació al aparcament de Llanos del Hospital, ens disposem a emprendre el camí cap al pic de l’Aneto. (Ja fa estona queveiem passar gent i nosaltres anem una mica tard) Als pocs minuts de començar el camí ens trobem amb en Martí. Ara ja hi som tots: Uri, Marc, Xavi, Eloi, Ricard, Martí i jo (Xevi).
 |
Hotel 5* a Llanos del Hospital ...4hores i a punt per la festa! |
Arribem al Refugi de la Renclusa, fem una petita parada i ens disposem a continuar cap al Coll del Portilló. A gairebé mitja pujada el Xavi s’adona que no té l’ARVA i diu que l’hi ha d’haver caigut a la Renclusa. Així que torna cap a baix a buscar-la però no la troba, algú l’ha d’haver agafat!!! L’esperem i ens torna a atrapar, però és molt tard i ens hem d’afanyar. Ell necessita un descans, així que decideix que la millor opció és una retirada a temps.
Els altres continuem per el Coll del Portilló i travessem la glacera, sembla que som dels últims grups i el sol pica fort. Tot i així, quan arribem al Coll de Corones veiem una cua impressionant al Pas de Mahoma i decidim agafar l’altra opció que teníem planejada, atacar el pic de l’Aneto pel corredor Estasen (45-55¢). Ens calcem els grampons i passem el Coll de Corones fins al peu de l’Estasen.
 |
Al fons el Pas dels Portillons i de camí en Xevi reccorent la glaçera de l'Aneto |
Ens disposem a pujar el corredor amb el piolet a la mà i assegurant els passos anem pujant. Podem pujar tot el corredor seguint la neu que està bastant gelada excepte alguns punts on està canviant.
 |
Tram final de corredor Estasen, tibant de les últimes forces |
Arribem al capdamunt i sembla que encara ens queda una grimpada fins al cim, i els núvols que ens havien respectat gairebé tot el dia se’ns tiren al damunt. Finalment, arribem al cim tot ennuvolat i desgrimpem fins al corredor on havíem deixat els esquís.
 |
Després de la grimpada final en mixte, l'aresta fins el cim és molt autèntica |
 |
Welcome to the summit: Aneto Peak! |
Ens calcem els esquís i l’Uri és el primer a tastar el pendent del corredor. Primer superem un petit obstacle de roques i amb precaució descendim la canal amb el piolet a la mà. La major part està gelada però algun petit tram ens permet gaudir de la baixada. Refem el camí fins al Coll de Corones i ens disposem a baixar pels Aigualluts. Ens espera un gran desnivell però el sol i la posterior humitat que han portat els núvols han transformat una gruixuda capa de neu que amb forts pendents podria ser perillosa. Tot i això, no trobem cap sorpresa però anem amb precaució ja que la visibilitat és escassa.
 |
Entrada al corrdeor Estasen en condicions molt punkys! |
Arribem al final del descens però encara ens queda un llarg camí fins a Llanos del Hospital. Tot xerrant recorrem el fons de la vall però no sembla acabar-se mai. Després de 2100m positius ja tenim ganes d’arribar al cotxe i el pla final se’ns fa llarguíssim. Finalment arribem i retrobem al Xavi impacient, ja són les 8 de la tarda! Més de tretze hores, 23km i més de 2000m+ ... una salvatjada improvisada sobre la marxa! Big mountain forever*
 |
Descens de Corones cap Aigüelluts entre la boira i amb un sol insistent de fons |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada