Volar amb els esquís penjats sempre és un luxe
El dia s’alça entre
núvols amenaçadors i un clima força calorós.
 |
| Aeroport de BCN, tramitant uns quans quilos de més |
 |
| Fent temps, buscant motivacions prèvies a l'acció |
La Núria ens acosta
al nostra punt de partida, l'aeroport per facturar material i preparar els dos vols que ens esperen fins arribar al Kyrgyztan. Aconseguim “colar” els més de 90kg d’equipatge,
repartits en set maletes, sense pagar ni un € extra. Hem triumfat! Serà la
nostra casa portàtil que ens acompanyarà fins al LBC (Lenin Base Camp) i qui sap si més enllà. A
l’aeroport coneixem una dona jubilada molt trempada, avia i molt aventurera que
sembla que l’espera un camí similar al nostra, però en aquest cas, per una
causa solidària.
 |
| Amb poc més de tres hores, cobrim el primer vol fins Istanbul |
El vol fins Istanbul porta una hora de retard, que ens serveix
per assumir que som uns autèntics privilegiats, una raça de l’espècie humana
que es camufla en un món fora del seu hàbit entre setmana, i que quan emigra,
allibera tota la seva esplendor en el que definim com la nostra gran passió. És
la manera de donar sentit a un dia a dia, que ens consumeix el temps com una
espelma, mentre esperem tornar als Pirineus, casa nostra, els diumenges. Una necessitat que hem de complaure per sentir-nos vius, per sentir la llibertat que busquem dins el circ de la vida, i així conectar amb la natura i el nostre entorn, uns elements que sovint menyspreem.
 |
| Aeroport internacional d'Osh, 100% old school! |
 |
| Aeroport d'Istanbul, darrera parada abans d'arribar a Osh, al Kyrgyztan |
 |
| Osh, una ciutat subdesenvolupada, camuflada entre elements moderns |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada