Un dels handicaps de l'alçada ens fa la guitza
Motxis a punt, sona
el despertador a la tenda. Entre badalls i una mandra de campionat, ens posem
en marxa com podem. Malles, funda, tèrmica, primaloft, arnés, buff, cinta
windstopper, mitjons i bambes. Anem al menjador per omplir l’estomac, ja que al C1, si els hi comentes el dia anterior que vols pujar al C2, et
fan un esmorzar avançat perquè puguis sortir a les 4:00 del matí.
Inicialment, el pla era pujar al C2, deixar material i baixar al C1 per
descansar. En Dani, però, diu que no ha dormit gens ni mica en tota la nit, i
que no se sent preparat per pujar.
Després de
consensuar-ho una estona, decidim posposar l’ascens al C2 pel dia següent i ja
quedar-nos a passar-hi la nit, ja que hi tindrem la tenda instal·lada. Així que
després d’una bona farra, ens en tornem a la tenda per intentar descansar fins
les 7:30 i aprofitar el segon esmorzar per tornar a carregar forces. Per
rendibilitzar el dia i arribar al C2 més preparats, decidim pujar, de nou, el Home
Peak, però aquesta vegada fins a la part més alta esquiable. Les bones sensacions
del dia anterior i la bona neu, són arguments de sobres.
 |
| El C1 semblava fer-se petit conforme guanyàvem alçada |
Pugem com llampecs,
en Marcos marca un ritme molt intens des del primer moment, i amb menys de dues
hores ens cruspim els gairebé 600m fins al replà final, només separats del cim per
l’aresta final que amb esquís i sense material especial (corda, piolet, cargol
i alguna àncora) és impossible. L’ascens ha estat realment positiu tot i el mal
de cap final i el cansament acumulat, així que les sensacions són bones.
Aprofitem per hidratar-nos, canviar els grampons pels esquís i trucar a la
família, ja que és dels pocs llocs al voltant del C1 que hi ha cobertura. El
descens és brutal, com el dia anterior la neu tova es deixa fer i permet
qualsevol gir amb fermesa, marcant els viratges d’inici a fi i deixant
empremta.
 |
| En Marco apretant fort, camí del cim a 5000m |
 |
| La perspectiva de la cara Nord del Lenin era espectacular |
Descalcem els esquís a la part baixa i a les 13:00 ens presentem al C1 per
dinar. Finalment, hem pogut aprofitar el matí i l’endemà, segur que tindrem un
ascens al C2 més agraït, ja que hem superat la barrera dels 5000m. Un dinar que
entra com l’aigua fresca a l'estiu, amb gresca, pollastre i sopa de patata i pastanaga. La tarda
passa volant, posem a ventilar els botins, mitjons i la roba molla per
tenir-los a punt l’endemà, i aprofitem per veure el briefing que fa en
Vladimir a tots els participants de la Lenin Race 2014. Gent de totes les
nacionalitats (especialment russos), en total vint-i-dos salvatges que volen desafiar l’alta muntanya
corrent a unes altures desorbitades. Entre ells, descobrim un paisà d’Alcoi, en
Pau, que ben reconeixible per un plomes amb la bandera i l’anagrama de la
Comunitat Valenciana, ens comenta com és que és a la cursa. Amb només vint-i-dos
anys, és formador de guies al Kyrgyztan, i està ubicat durant els mesos de
juliol i agost al C1 d’Asia Tour.
 |
| Ready? C1-Leanin Peak in less than 10 hours! Crazy |
 |
| Amb aquestes pintes, en Vitaly Shkel (rècordman de la prova), ja tremolava! |
Sense temps per
més, agafem el walki i el botiquí d'emergència i anem al llit coincidint amb la caiguda del sol, esperant descansar molt i
no tenir els imprevistos del dia viscut.
 |
| L'ambient abans de la cursa presagiava que es faria difícil dormir. |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada