DIA 3 (22/7): Aclimatació al Pic Petrovskogo (4800m)

Primera estància al CB i primers metres amunt
La que semblava havia de ser una gran nit, esdevé un caos des del primer moment dins la tenda. La desorientació inicial en el campament es converteix en insomni, calors i mals de cap a la nit. Dificultats constants per agafar el son tot i la necessitat, els dos focus del Camp Base que no s’apaguen i et miren atentament, algunes ràfegues de vent importants, sumats a la falta d’aclimatació i a les condicions ambientals noves, fan que la  nit esdevingui un suplici.

Primer dia de contacte amb la natura i les vistes des del CB

No obstant, superem les adversitats i l’esmorzar ens dóna forces per recuperar l’ànim i ajudar el cos a aclimatar-se en aquest nou hàbit. El dia neix excels, sense cap núvol i amb un vent suau que és mot benvingut. Els cims, glaceres i les valls, llueixen les tonalitats que els fan característics. El que donaríem perquè aquesta méteo ens acompanyés en la major part dels dies aquí dalt, especialment en els camps d’alçada i l’esperançadora pujada al cim. Ens cau la baba mirant l’estètica cara nord, l’entrada exposada des del cim que es defineix amb una diagonal curta i tècnica d’esquerres per anar a buscar la immensa pala que dóna accés a la zona d’esquerdes i seracs, o l’entrada esquerra menys exposada, que té el inici a la besant oest del cim, descendint per una petita llomada i entrant en diagonal (a priori menys exposada i inclinada) de dretes per deixar-se caure just sota el cim.

Ens ho prenem amb calma i decidim donar-nos un dia d’adaptació, que el cos, de ben segur ens agrairà. Dutxa, lectura, rentar la roba bruta, uns quans tocs amb el hakki i començar a estudiar el terreny.

Franktiradors al CB del Lenin Peak!

Aresta final nevada al cim Petrovskogo, 4800m

Les bones sensacions de la tarda, ens permeten acostar-nos al pic Petrovskogo, que s’alça davant del camp base, amb una carena molt llarga i un tram final més tècnic amb passos mixtes de roca i neu. És el cim típic d’aclimatació per a la majoria de la gent, ja que els seus 4800m, són una bona manera de pujar un graó des del camp base per ararribar més preparats al C1. Nosaltres ens plantem abans dels 4100m, ja que decidim que és suficient. Aprofitem la baixada per una tartera de pedres i terra descomposta per deixar-nos anar fins el CB, on recuperem forces i ens assentem per valorar l’opció de pujar material al C1 l’endemà. La nostra idea és fer l’aventura el més alpina possible, i dependre el mínim de l’ajuda externa, sobretot en els camps d’alçada. La gent utilitza burros i cavalls per fer pujar tot el material al C1, però no serà la nostra opció.

Freeride i molt de style. Sobrevolant el Camb Base!

Cabirols del Piri alliberats en plena muntanya als Pamirs