DIA 7 (27/7): Primera aclimatació des del C1 i amb els esquís de protagonistes

Immersos en el nostre hàbitat: big mountains, snow and skis!

Cara N del Lenin des de davant el C1

Són les 7:00am i la llum del sol ja no em deixa dormir més. Avui, ens toca aclimatar a prop del C1, i descobrim dos cims de 4800m i 5000m aproximadament, a tocar del campament. Tots dos tenen possibles descensos amb esquís, ja que les cares nords i oests encara blanquegen. El dia s’alça amb un impressionant sol i algun minúscul núvol trencat que vol fer la guitza. Sembla que avui també serà un gran dia, sobretot pels que intentin cim.

Aprofito el despertar matiner per acostar-me a la base de la muntanya més alta corrent, el Home Peak i veure quines condicions té per l’altre cara, la que aparentment té neu. Hi ha un bon descens des de pràcticament el cim fins a baix a una espectacular glacera. Orientació NE i uns 600m de desnivell màxim. Sembla una baixada interessant, amb una qualitat de neu primavera molt semblant a la del Pirineu, ja que el sol està estovant el regel de la nit i garanteix una capa de cinc dits força deliciosa.

Crec que l’elecció està clara, falta el vistiplau dels companys, esmorzar, preparar l’equip i gaudir del nostre primer contacte amb esquís a les muntanyes del Kyrgyztan. Tindrem cremeta de la bona! Aprofito el descens fins el C1 per visitar un petit monticle just al costat, gaudir de les vistes i dibuixar una perspectiva impressionant.

Buscant la línia somiada després de l'ascens al Home Peak

A les 9:00am em presento al C1 per esmorzar, i, sota l’atenta mirada de tots els treballadors i els comentaris de l’Any: where have you been? D’en Kanat: what were you doing? I de la Nàstia: the breakfast is at 8:00am! Oh shit, vaig una hora tard, em quedaré sense menjar després del desgast i abans d’afrontar el primer dia amb esquís.  Per sort, els he caigut bé, i la Nàstia em porta un plat d’embotit amb formatge i salami i té calent amb llet.

Vistes privilegiades a 5000m. Cara a cara amb la immensitat del Lenin

A les 10:00am passades, decidim amb en Dani provar sort al Home Peak. És un pèl tard, però les ganes i el mono d’esquiar a ple mes de juliol ens poden. Després de portejar esquís i material amb bambes fins la base, calcem botes, grampons i obrim traça cap amunt. La neu sembla estar en condicions òptimes, esperem que no empitjori conforme passi l’estona. Esquivem alguna esquerda i alguns trams que la neu ens enfonsa fins als genolls. Seguim per l’aresta aprofitant algun tram dur, fins que, a més de 4800m, decidim aturar-nos i girar cua, ja que a les 13:00 hem de ser al C1 si volem dinar. Canviem grampons per esquís i comencem el descens. Neu boníssima que es deixa fer i que grava unes esses perfectes sobre la muntanya. Xalem com folls, i gaudim cada gir fins al darrer alè. Primer dia amb els esquís als peus i hem triomfat de veritat, així senta millor haver carregat els esquís des del CB. Hem esquiat en alçada, amb bona neu i amb unes vistes espectaculars. Nice day!

Telemark i cremeta: la combinació perfecte

Pleguem veles i arribem a les 13:00am puntuals per dinar i refer-nos. Només acabar de dinar, i com ens havia comentat en Kona el dia anterior, apareixen dos esquiadors descendint la cara N! “Segur que són els alamans, els Sylvestre’s”. Ens hem perdut la part inicial, però observem amb els binocles i el telescopi que baixen a tota castanya, a diferència dels russos, sense gairebé parar, però seguint la línia dels soviètics. Van molt forts, només cal mirar el rellotge per veure que baixen quatre hores més dora que els russos. 7 persones en dos dies, sembla impossible, sobretot tenint en compte que fins ara no l’havia baixat ningú (dos snowboarders que ho havien intentat van fracassar: un va acabar rescatat i portat a l’hospital i l’altre està desaparegut després de caure quan feia una línia abans del cim, a la zona de seracs i plaques de gel).

Xalant amb una neu molt juguetona el segon dia d'esquí!

En poca estona es presenten al C1, també estan al nostre i aprofitem per demanar-los condicions i la logística que han fet servir! Unes bèsties! Han tardat nou hores sortint del C2. Duien tres litres d’aigua, pells de foca, menjar, grampons i roba d’abric. La resta de l'equip, l’han deixat al C2 i diuen que ja ho aniran a buscar passada la Lenin Race, a la qual participen en dos dies... al·lucinem! Després de cascar-se la cara nord amb esquís, faran una cursa d'aquí dos dies corrent del C1 al Lenin Peak amb menys de deu hores.

Després de l’espectacle que ens ha regalat el descens des alamans, aprofitem per preparar la motxilla que ens endurem al C2, ja que tenim la intenció de fer el primer porteig l’endemà. Ens falta tancar el lloguer de la tenda i demanem amb en Vladimir si ens en poden deixar una. Diu que cap problema, són 60€ per tota l'expedició. Del rebost ens treu un monstre de 5,7kg, venent-los la moto que és una gran tenda de dos places, en la qual també hi poden dormir tres persones apretades. Il·lusos de nosaltres l’agafem, ja que diu que no tenen cap altre opció. No ho veiem clar i en girar-la i mirar les característiques, ens adonem que no quadren amb les seves paraules. Una tenda de quatre places més pròpia de tres estacions que de quatre. Ens veiem incapaços de carretejar aquell mort a tanta alçada, sobretot sumat a tot el que ja hem de portar i decidim tornar-la. 

Deixant petjada. En Marcos marcant líniade d'esses de dalt a baix.

En Marcos, ens comenta que l’altre vegada que va venir d’expedició estava en un altre camp, amb una empresa diferent, i potser ens poden deixar una tenda més adequada. Decidim provar sort i visitar-los. En arribar al C1 d’Àsia Mountain coneixem uns bascos molt simpàtics i intercanviem punts de vista. El “boss” del camp diu que no té cap tenda per deixar-nos, i en Dani, amb molt enginy, després que els bascos ens comentessin que volen pujar dues tendes per tenir-ne una a C2 i una a C3, els proposa l’opció de pujar-los nosaltres una de les tendes a canvi de dormir-hi. Dit i fet, accepten i ens emportem la tenda cap al nostre campament. Segueix sent un mort, però potser pesa 1kg menys, i això s’acaba notant. 

Motxilla a punt, fregant els 30kg, una animalada, mai he carregat tants quilos en alta muntanya, i menys per afrontar més de mil metres de desnivell positiu a 5000m d’alçada.

Xalant com el primer dia de la tempo!

Vols exprés, apujant la dòsis d'adrenalina!

AMb condicions 10, la baixada sempre es fa curta! Telemark power!

Sopem i acabem de tancar els últims fronts oberts: ens llevarem a les 3:00am per esmorzar i una hora més tard sortir amb frontals, així evitarem la duresa del sol que en el tram del C1 al C2 apreta de valent. El C2 rep el sobrenom d’olla o sartén per la calor que s’hi genera durant el dia. Abans de les 22:00, ja som al llit intentant descansar el màxim d'hores possibles, tot i saber que serà molt complicat.