Lenin North Face

dijous, 31 de juliol del 2014

DIA 11 (31/7): Viure al C1 sense poder fer res, una impotència dura mentalment

Viure al C1 sense poder-te moure, la pitjor condemna per un hiperactiu malalt de la muntanya


La tònica durant l'onzè dia
Un dia més, tancats a la presó del C1. Des que vam baixar del C2 (ahir) per mal temps, i una previsió poc optimista pels següents dies, viure aquí, a 4400m, és com viure en un món de tenebres. Fa gairebé tres dies que no veiem el sol, ni tan sols percebem si hi ha vida més enllà de les tendes. La vida ara, sembla haver perdut alegria, fa fred a totes hores, la humitat és tremenda i tot s’ha ensopit arrel del front que ens amenaça a totes hores. Amb aquest panorama, les ganes d’aixecar-se ben dora al matí, l’ambició per planificar els dies i l’empenta per pujar amunt, s’esvaeixen com el fum d’una espelma.
Ens despertem il·luminats pel color llampant de les tendes, quan el dia s’il·lumina tot i no haver-hi sol. Des de dins la tenda, sembla que el sol, sigui amo i senyor del cel i que apreti amb força. És curiós, perquè tot hi haver viscut dies de tots colors, des de dins les tendes grogues, apostaria qualsevol cosa per un dia obert i assolellat. No obstant, és un miratge, fins que no treus el cap per la porta i mires les condicions, no pots saber quina és la realitat.

Sortir de la tenda i veure una empolsinada, un bon auguri!
Avui, com en en el dia anterior, ens llevem sense cap esperança que la méteo hagi canviat, però, som conscients que un dia o altre ho farà, es posarà del nostre costat, i ens caldrà està preparats per enfilar i reenganxar-nos a la nostra aclimatació. Obro la porta i una agradable sorpresa em desperta el primer somriure. El C1 ha canviat de color. Una important enfarinada ha cobert tot el campament i ha deixat dos dits de neu que ens permeten viure una situació digne de postal. Les tendes tenen un aspecte més hivernal i tot l’entorn presenta una imatge renovada que a nosaltres ens encanta: el blanc de la neu ha pres el protagonisme al marró de les roques i les pedres. L’ambient és fred, molt fred pel que ens havíem acostumat a tenir durant els dies de sol. Arriba a calar fins el més endins dels ossos. Et planteges constantment tornar al sac per aïllar-te de mal temps i sentir que la teva pròpia escalfor és només teva i no s’esvaeix amb la boira espessa.
Temperatura gèlida, els vorals del riu glaçats i un panorama trist. Dies que desitges que passin quan abans, ja que per ganes els suprimiries. Avui, la nostra màxima aspiració serà moure’ns de la tenda, al menjador i del menjador al lavabo.
L’esmorzar i el dinar sembla que s’ajuntin. Menges per rutina, no per ganes, ja que la inactivitat et fa perdre la fam. Aprofito per preparar la motxilla, deixar a punt tots els detalls i per creuar els dits perquè demà la situació hagi millorat i puguem pujar al C2. En el fons, estic neguitós perquè vaig deixar el plomes, les malles gruixudes, el fogonet i les ulleres de ventísca del meu pare a la tenda del C2 i no sabem si encara és al mateix lloc o ha sortit volant com tantes d’altres. Tres dies de mal temps sense ningú dins, son un mal presagi.


La boira espessa i amb un clima gèlid no donava treva.
Higiene personal ...oh my god!
La nostra font d'aigua per cobrir les necessitats.
Aprofito la tarda per dibuixar, escriure i matar el temps com bonament puc. Tot i que són dies que et produeixen una sensació d’improductivitat total, crec que ens aniran bé per recuperar forces i està al 100% quan el temps faci un gir de 360°.


Conforme passen les hores, es deixen veure les primeres clarianes, la boira es difumina i les muntanyes es destapen. Sembla un bon auguri, ja que els núvols es van trencant i donen pas a les darreres llums del dia. La cara ens canvia i durant el sopar, la conversa torna a ser el possible intent al C2 de l’endemà. Ens llevarem a les 3:00, mirarem el cel i si està obert provarem sort. Sinó, tornarem al sac i esperarem veure com avança el dia.
Malgrat les condicions adverses, els portajadors i els animals de càrrega no tenen l'opció d'esperar

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada