S'acaba l'expedició, s'acaba l'aventura i s'acaba el Lenin, però neix un nou capítol en les nostres vides!
 |
| La nord des de dins la tenda ... orgàsmic, pura temptació! |
Després d’una altre
nit de descans total, i que en Kanat ens hagi despertat a les 4:00 pensant-se
que havíem de fer el primer esmorzar per pujar altre cop al C2, esmorzem a les 8:00, fem
les motxilles i desfilem el camí de tornada al CB. La nostra estància aquí dalt
ja ha acabat, i amb ell la il·lusió per viure d’aprop unes muntanyes que ens
han meravellat. És dur, però toca despedir-se de la família del C1 i dir adéu a
un entorn que ens ha portat moltes alegries, exigències físiques i mentals, i
que probablement, ja no es tornarà a creuar en els nostres camins.
 |
| Amb aquestes vistes, qualsevol surt del sac... |
Els adéus sempre
són de les parts més complicades, ja que acostumen a donar-se després d’un
cúmul de vivències molt intenses que fan més dura la despedida. Però en el
fons, són la porta a nous camins que ens catapulten a la nostra felicitat, a la
descoberta de noves emocions i entorns diferents que ens fan més grans, més
sensibles i més lliures. Generar un gran cúmul d’emocions és bo, és mostrar una
reacció, per bo o per dolent, vers alguna cosa que t’atrau. La indiferència no
hauria d’existir, ja que és la pitjor versió de les persones, sobretot quan en
el fons, es troben davant de fets que modificaran el camí de les seves vides.
Hem de ser oberts, estar disponibles a viure el que ens vingui i tenir fam per
descobrir noves fronteres, noves emocions.
Carreguem tan com
podem les motxilles per mantenir fins al darrer sospir, la nostra essència
alpina que ens fa dependre de nosaltres mateixos per assolir les metes
proposades. Més de vint quilos, esquís, botes i casc penjant i el sac i la
corda que es queden fora i que ens caldrà demanar al “horse men” que em baixi
fins al CB. Gairebé 5kg, a 2€/kg, em suposen 10€.
 |
| Imatge per al record, tot esperant el prper projecte |
 |
| Connectar, trobar el feeling i entendre's amb l'entorn |
Amb les darreres
fotografies fetes buscant la nord del Lenin, girem cua i iniciem el camí de
retorn, que serà llarg i feixuc, però que serà el darrer en aquestes valls. No
ens podem encantar, doncs el riu augmenta el seu caudal conforme passen les
hores a causa del desgel. Ens convé no haver-nos de descalçar ni fer grans
salts per travessar-lo, per evitar malgastar energies i quedar-nos xops.
Després d’inventar una línia, amb en Dani trobem una possible travessia i amb
un tres i no res ens plantem a l’altre costat. En Marcos prefereix treure’s les
botes i no jugar-se-la, atenent que la darrera vegada va acabar moll fins la
cintura i amb els genolls pelats. Seguim el nostre curs i ja en plena tartera, estreta sense error possible, som testimonis d’un dels fets més espectaculars
que passen en aquestes valls. Els cavalls i burros de porteig, amb els seus
amos, transcorren dia rere dia, d’anada i de tornada, el trajecte del CB al C1.
No tindria cap importància si no fos per la dificultat tècnica i el perill que
en alguns dels punts del recorregut això comporta. Si a nosaltres ja ens resulten moments de certa
tensió, per no precipitar-nos a la morrena, com han de viure aquests moments el
bestiar carregat amb desenes de quilos i un genet a sobre? I aquest cop, no
passen dos, ni tres, ni quatre, ni cinc animals. En contem més de vint,
carregats amb menjar, tamborets, estructures metàl·liques, i les coses més
inverosímils. Després d’apartar-nos en algun racó elevat de la tartera,
observem l’espectacle fascinats, saludant a tots els Kyrgyz amb un “salam
malecum” o responent un “malecum salam”. Continuem el nostre curs, cada cop
queda menys per trobar el gran coll de més de 4100m, la baixada al torrent ple de prats i
marmotes i l’esplanada final. Em menys de dues hores cobrim el recorregut i
podem contemplar les darreres grandeses d’aquesta naturalesa. Cavalls salvatges en zones idíl·liques i fons de postals, multitud de marmotes observant-te de
ben a prop, un torrent desfermat que exemplifica la rapidesa amb què la
glacera perd gel, la flora que cada cop guanya terreny conforme perdem alçada,
entre edelweiss, flors de colors variats, herbes i altres espècies.
 |
| L'adéu a unes muntanyes que durant dies ens ho han donat tot |
 |
| Els horse man en acció ... pell de gallina! |
Passades les 13:00,
i després d’una parada obligada a la bozira de la família Kyrgyz per adquirir
la darrera ampolla de iogurt, arribem al nostre campament, exhausts, però
contents i amb bones sensacions. Un viatge llarg però entretingut i curiós.
 |
| Travessant el riu ... un xou a cara o creu! |
 |
| Recordant l'èpica, rememorant moments que han marcat la nostra història |
En ell, hem deixat
enrere moltes vivències, molts esforços, moltes persones, situacions i elements
que ens han marcat i que formaran part de la nostra evolució constant. Som més savis, però també més prudents, més exigents i més meticulosos.
 |
| Sempre amunt ... |
La família del CB ens rep amb els braços oberts i ens preparen una sopa de patata i pastanaga i
una gresca amb espaguetis. Posem la guinda a un gran dia de despedida a un pa
amb tomàquet i pernil ibèric que en Marcos tenia guardat per aquesta ocasió.
 |
| Regal impressionant només arribar a l'esplanada del CB ... wild na |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada